la meua sinestèsia - a podcast by Pepa Mas Gisbert

Faig olor a timó
a herbasana y sajolida,
de la serra de Mariola
venen aromes de vida.
El meu sabor es a terra
per la pluja mullada,
on naixen les flors
cobertes de rosada.
El meu so es el del xaloc
quan bufa suau, i fort,
i ja ho diu el refrany:
del xaloc ni molt ni poc.
La meua pell es de marbre
quasi translúcida
no seca ni freda
d'anima lúcida.
Quan em mires
veus taronja i safrà
color de foc, festa y plaer
color calent, proper y calmant.
Esta es la meua sinestèsia
almenys el que jo crec
no faces cas del que diga
potser no em conec jo be.

Further episodes of mis poemas, Pepa Mas Gisbert

Further podcasts by Pepa Mas Gisbert

Website of Pepa Mas Gisbert